Ex. 29/133

Fes un comentari del poema tot seguint el guió seguent:

a)Busca informació sobre l’autora i l’epoca en que va viure.
Maria-Mercè Marçal va ser una poeta, traductora i narradora, que va nèixer a Barcelona l’any 1952 i va morir al mateix lloc l’any 1998. Va passar tota la seva infància a Ivars d’Urgell (Plà d’Urgell). Va estar llicenciada en Filologia Clàssica, i va exercir com a catedràtica de LLengua i Literatura Catalana en diversos instituts. Es va donar a conèixer l’any 1977 amb el recull de poemes “Cau de llunes” (Premi Carles Riba 1976). Des d’aleshores va publicar diversos poemaris. L’escriptora també va publicar la novel·la “La passió segons Renée Vivien” (Premi Carlemany 1994), que va obtenir diverses distincions de la crítica.

Com a traductora, va aportar al català la obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini.
L’any 1973 va ser cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, va participar en la política i en moviments cívics com el feminista, que no va abandonar mai. Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet.

Va ser membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

b) Analitza el contingut:

-Indica el tema: Aquest poema tracta sobre la llibertat i l’amor.
-Determina l’estructura: L’estructura és:
A-B-C-D-E-F
F-A-E-B-D-C
C-F-D-A-B-E
E-C-B-F-A-D
D-E-A-C-F-B
B-D-F-E-C-A
B-D-F
L’estructura no és això

-Resumeix la informació que conté cada estrofa.
·Estrofa 1= 
Vol viure amb llibertat.
·Estrofa 2= Que sap que ha de treballar, però demana que la deixi viure sense el treball.
·Estrofa 3= Explica quines són les seves idees.
·Estrofa 4= Diu que li agradaria treballar quan li vingués de gust, però que vol cobrar com toca.
·Estrofa 5= Diu que sap que necessiten diners, i tot i que li agrada el seu treball, vol tenir moltes festes i temps lliure.
·Estrofa 6= Es queixa de que, per culpa de la feina, no sempre poden estar junts, i que li agradaria tenir molt de temps lliure per estar amb ell.
·Estrofa 7= Diu que treballen masses hores per tant poca paga, i que això els hi roba la setmana.

-Assenyala el i la intenció del poema: Ho fa amb un  festiu, i la seva intenció és moral.

c)Analitza la forma:

-Indica la mesura dels versos i la rima.
Els versos són de 10 i 11 síl·labes, i la rima és consonant.

-Determina el tipus de composició estròfica que forma.
Aquests versos formen una sextina.

-Assenyala les figures retòriques que trobis.
Un exemple de figura retòrica que he trobat és “vol construïr amb maons de lleure un recer que alliberi la setmana”, entre d’altres. De quina??

d)Fes una valoració del poema utilitzant tota la informació que has recollit.

És un poema que tracta sobre la llibertat i l’amor, amb una estructura força variant. El poema té un festiu i la seva intenció és moral. Cada vers és de 10 o 11 sílabes, i té una rima consonant, tot formant una sextina.
Es tractava de fer UN comentari, no de respondre preguntes per separat. T’equivoques molt. A més, hi ha faltes, per tant no t’has preocupat gaire  de fer-ho bé. Tens un 3,5!!!!!!!!!!essent mooolt generós. 

Correcció del poema

M’encanta estar al teu costat, (8A)
ets el millor que m’ha passat. (8A)
Quan la teva calor m’envaeix, (8B)
el meu amor per tu, més creix. (8B)

Jo m’encenc fins al moll de l’os, (8C)
quan tu m’entregues el teu cos. (8C)
Amb els petons em fas viatjar, (8D)
a un món del que mai vull tornar. (8D)

Has portat la felicitat, (8A)
per una vida amb soledat.(8A)
Quan el meu cos et reconeix, (8B)
per a mi res més existeix. (8B)

Mai caldrà que estiguis gelós, (8C)
els meus ulls només són per vós. (8C)
Si mai t’hagués d’abandonar, (8D)
sempre et trobaria a faltar. (8D)

drac-de-ribes1

Quina llástima!  Ja s’ha acabat la Festa Major…
Bé, espero que tots l’hagueu gaudit com cal! (Tot i que no hi va haver envalat ¬¬)

VISCA SANT PAU, NOSTRE PATRÓ, I VISCA LA FESTA MAJOR!!!!!!

 

I ara…a esperar la próxima festa. CARNAVAL!!!!!!

Ex. 40/109

M’encanta estar al teu costat, (8A)
ets el millor que m’ha passat. (8A)
Quan el teu la teva calor m’envaeix, (8B)
el meu amor per , més creix. (8B)

Jo m’encenc fins al moll de l’ós, (8C)
quan tu m’entregues el teu cos. (8C)
Amb els petons em fas viatjar, (8D)
a un món del que mai vull tornar. (8D)

Has portat la felicitat, (8A)
per una vida amb soledat.(8A)
Quan el meu cos et reconeix, (8B)
per a res més existeix. (8B)

Mai caldrà que estiguis gelós, (8C)
els meus ulls només són per vós. (8C)
Si mai t’hagués d’abandonar, (8D)
sempre et trobaría a faltar. (8D)

Bones corrandes! tens un 7,5 (per les faltes).

REDACCIÓ CORRETGIDA (Ex 11/72)

Redacta un text on expliquis l’importància de les pròpies idees i conviccions per no caure en situacions difícils de resoldre.

Penso que tenir les nostres pròpies idees és molt important. A l’hora de fer qualsevol plantejament,  podem disposar d’algunes opinions i idees que et puguin donar les altres persones, però crec que no has d’utilitzar mai el mateix que et proposen. D’aquesta manera, al finalitzar el plantejament pots tenir la consciència tranquil·la i dir: Ho he fet jo sol. Si algú et proposa una idea i tu la plagies no pots tenir aquest orgull i satisfacció. Posem com a exemple que un professor mana de deures fer una redacció, tu ja tens la teva redacció acabada i li ensenyes a un company per veure que li sembla. Al dia següent t’ensenya la seva redacció: És igual que la teva, però ha canviat algunes paraules. Com et quedaries? A mi no m’agradaria. Crec que és bo tenir les teves idees pròpies per no crear conflictes al futur.

També és important dir certament quina és la teva idea pròpia. Si dius que estàs d’acord amb una idea que en realitat no ho estàs, seguiràs creant conflictes, i hauràs de pagar-ho. Posem com a exemple que un dia vas a comprar roba amb una amiga teva. T’ensenya un vestit horrorós i et pregunta: T’agrada?. Tu, per no quedar malament, li dius què sí, encara que penses que és fastigós. Arriba el dia del teu aniversari, obres el regal d’aquella amiga i…què trobes? Aquell vestit que detestes. I clar, has d’aguantar-te i tenir aquell vestit a l’armari, o explicar-ho tot a la teva amiga, etc… Creant un conflicte desagradable.

En conclusió, penso que és molt important tenir la nostres pròpies idees, i no mentir sobre elles, ja que després sortirem nosaltres perjudicats, crearem un conflicte, i la vida ja és força complicada com per fer-la més difícil amb conflictes desagradables.

Exercici 11/72

Redacta un text on expliquis l’importància de les pròpies idees i conviccions per no caure en situacions difícils de resoldre.

Penso que tenir les nostres pròpies idees és molt important.  A l’hora de fer qualsevol plantejament, és bo disposar d’algunes opinions i idees que et puguin donar els altres, però crec que no has d’utilitzar mai el mateix que et proposen. D’aquesta manera, al finalitzar el plantejament pots tenir la consciència tranquil·la i dir: Ho he fet jo sol. Si algú et proposa una idea i tu la plagies no pots tenir aquest orgull i satisfacció. Posem com a exemple que un professor mana de deures fer una redacció, tu ja tens la teva redacció acabada i li ensenyes a un company per veure què li sembla. Al dia següent t’ensenya la seva redacció: És igual que la teva, però ha canviat algunes paraules. Com et quedaries? A mi no m’agradaria. Crec que és bo tenir les teves idees pròpies per no crear conflictes al futur.

També és important dir certament quina és la teva idea pròpia. Si dius que estàs d’acord amb una idea que en realitat no hi estàs, seguiràs creant conflictes, i hauràs de pagar-ho. Posem com a exemple que un dia vas a comprar roba amb una amiga teva. T’ensenya un vestit horrorós i et pregunta: T’agrada?. Tu, per no quedar malament, li dius que sí, encara que penses que és fastigós. Arriba el dia del teu aniversari, obres el regal d’aquella amiga i…què trobes? Aquell vestit que detestes. I clar, has d’aguantar-te i tenir aquell vestit a l’armari, o explicar-ho tot a la teva amiga, etc… Creant un conflicte desagradable.

En conclusió, penso que és molt important tenir la nostres pròpies idees, i no mentir sobre elles, ja que després sortirem nosaltres perjudicats, crearem un conflicte, i la vida ja és força complicada com per fer-la més difícil amb conflictes desagradables.

Ad: 2

Chr: 2

Chs: 1,25

Corr: 0,25

Qual: 2

Total: 7,5

Ad: 2

Chr: 2

Chs: 1,25

Corr: 0

Qual: 2

Total: 7,25

Final:7,5

Exercici 10/50

Redacta un text on expliquis com un personatge famós perd alguna cosa que, en cas que no la trobi, influirà negativament en la seva reputació. Per fer-ho has de tenir en compte aquests criteris:

a) El temps verbal dominant ha de ser perfet simple.
b) El narrador ha de ser extern (3a persona).

La Meritxell i la Marta eren dues bessones completament diferents.

La Marta era una jove tímida i poc social, que sortia molt poc de casa seva. Tenia un punt dèbil, es deixava convèncer molt per la seva germana. En canvi, la Meritxell era una noia oberta i molt extrovertida, que queia bé a tothom. I per si fos poc, era la cantant més famosa del moment.

Un dia la Meritxell, havia de fer un concert molt important. La nit anterior havia sortit de festa, i no tenia gaire bé la veu, i no es trobava amb gaire forces com per fer un concert. No obstant això, tot just després de dinar, anà a preparar-se. En vista que no se li passà el mal estar general, s’estirà al sofà per relaxar-se i tranquil·litzar-se, però no ho aconseguí. Anà a prendre unes vitamines que li donaven molta força però…HORROR!!! El seu gat, tot juganer, les havia tirat totes al terra, i les havia escampat per la casa.

Ella, que es veia sense cap solució més, anà a trucar a la seva germana, i li demanà si podia fer el concert per ella, que es trobava molt baixa de defenses. La Marta, que com ja he dit es deixava convèncer molt fàcilment per la Meritxell, va acceptar. Ella anà corrents cap a casa de la Meritxell, i aquesta la preparà i li explicà tot el que havia de fer i com.

A l’escenari, la Marta ho donà tot d’ella. Hi posà força, alegria,moltes ganes, i cantà amb una veu impressionant.

En acabà el concert, la Meritxell, que havia anat al concert com una més del públic, pujà a l’escenari i explicà tota la veritat. El públic, va quedar al·lucinat, però els va agradar tant l’actuació, en contes d’enfadar-se o criticar les noies, va demanar que formessin un duet.

Després de pensar-ho molt bé, i de convèncer a la Marta, cosa fàcil per a la Meritxell, van decidir gravar el seu pròxim CD juntes.

Va tenir molt d’èxit, i elles es van fer universals. Van fer molts concerts i una gira per tota Europa.

La Marta va passar de ser una noia tímida i que no sortia de casa, a ser una jove molt oberta i social.

Exercici 24/41

Pensa una anècdota que hagis viscut i explica-la primer en primera persona i després en tercera persona, com un narrador extern que coneix els pensaments del protagonista.

PRIMERA PERSONA

Un calorós dia d’estiu, jo i les meves amigues, després de planejar-ho tot molt bé, vàrem decidir anar a Port Aventura. Havíem quedat a les 9 del de matí, a l’estació de trens de Vilanova i la Geltrú, per poder agafar un tren que ens duria fins a Port Aventura. A les 10, més o menys, vàrem arribar al parc d’atraccions, i ens vàrem muntar a moltes de les atraccions. A les 3 de la tarda, més o menys, vàrem anar a dinar a un dels restaurants del parc. Cal dir que, el menjar, no era gaire bo. Després de dinar, varem estar-nos una estona sense muntar-nos a res, per baixar el menjar. Ens vàrem quedar caminant pel parc, mirant les botiguetes que hi havia, fent fotografies… A la tarda vàrem continuar gaudint de les atraccions del parc fins més o menys les 9 de la nit, ja que a les 9:10 passava el tren. Vàrem arribar corrents fins a la parada del tren, i el maleït tren no va arribar fins a les 9:40!!!! El vàrem agafar, una mica cabrejades per la seva tardança, i vàrem arribar finalment a Vilanova i la Geltrú cap allà a 2/4 d’onze.

TERCERA PERSONA

Un calorós dia d’estiu, un grup d’amigues, després de planejar-ho tot molt bé, varen decidir anar a Port Aventura. Havien quedat a les 9 del de matí a l’estació de trens de Vilanova i la Geltrú, per poder agafar un tren que les duria fins a Port Aventura. A les 10, més o menys, varen arribar al parc d’atraccions, i  es varen muntar a moltes de les atraccions. A les 3 de la tarda, més o menys, varen anar a dinar a un dels restaurants del parc. Elles diuen que el menjar, no era gaire bo.  Després de dinar, varen estar-se una estona sense muntar-se a res, per baixar el menjar. Es varen quedar caminant pel parc, mirant les botiguetes que hi havia, fent fotografies… A la tarda varen continuar gaudint de les atraccions del parc fins més o menys les 9 de la nit, ja que a les 9:10 passava el tren. Varen arribar corrents fins a la parada del tren, i el tren no va passar a les 9:10 si no que va passar a les 9:40. El varen agafar una mica cabrejades per la seva tardança, i varen arribar finalment a Vilanova i la Geltrú cap allà a 2/4 d’onze.

Exercicis 6/34 i 13/36

6/34  Tria un dels textos anteriors i dissenya un argument en què el personatge descrit sigui el protagonista. 
A la Vila dels Fantasmes, a Reus, hi vivia en Boo,un fantasma jove i molt eixerit. Lligava amb les fantasmetes més maques de la ciutat, però només les utilitzava per plaentar-se i després les deixava. La seva última conquista va ser l’Ela, una fantasma guapíssima, però amb molt mala bava. Com de costum, en Boo es va aprofitar d’ella i la va deixar. L’Ela, es va enamorar perdudament d’ell, i quan la va abandonar, es va enrabiar tant, que va decidir venjar-se fent que ell no pogués dir la lletra ela, ja que així era com ella es deia, i s’enrecordaria de la seva venjança sempre. Just després que l’Ela li fes aquell encanteri, en Boo va veure una d’aquelles noies tan maques que a ell li agradaven, i va anar ben directe a intentar lligar-se-la. “Hoa (Hola) maca, sóc en Boo, vos (vols) que quedem per prendre aguna (alguna) cosa? La noia en sentir com parlava va començar a riure i li va dir “No somiïs!” En Boo estava molt deprimit, i l’Ela, que tenia molt mala bava però també un cor molt gran, va decidir anar a parlar amb ell. Va picar al timbre de la casa d’en Boo.: “Quí és?” va dir ell.“Hola Boo, sóc l’Ela, m’agradaria parlar amb tu” va dir-li dolçament. Va obrir la porta i quan va veure a en Boo li va dir directament: “Et pagaré unes classes a una acadèmia de perfecció de parla que conec, i allà et podran ajudar”. A en Boo, se li va aparèixer un gran somriure a la cara “Motes (Moltes) gràcies! Et prometo que mai més tornare a utiitzar (utilitzar) a una fantasmeta d’aquea (aquella) manera.He aprés a (la) ecció (lecció)”. L’Ela va contestar-li “Això espero, perquè si tornes a fer-ho et passarà això, i se’t quedarà crònic!”  Les classes li anaven fantàsticament a en Boo, s’esforçava molt, i en 6 mesos i mig, va poder tornar a pronunciar bé les eles. Es va fer molt amic de l’Ela, i van iniciar una relació amorosa. Més tard es van casar, i van ser feliços per sempre!
 
13/36 Fes dues descripcions subjectives que representin sensacions contraries. Et donem els principis: 
TEXT 1. Just obrir la porta d’aquella cambra, un càlid formigueig m’envaí. Quan vaig estar dintre, el clima familiar que sentia al entrar-hi va fer que el meu cor s’accelerés cada cop més. Vaig girar la vista cap a la dreta, i de seguida la vaig veure. Em vaig llençar contra ella fent-li una forta abraçada i li vaig xiuxiuejar a l’orella: “Sento tot el que t’he fet passar. Sé que has patit molt durant aquests mesos, però et prometo que mai més marxaré del teu costat, mare”. Vaig sentir alguna cosa humida, i de seguida vaig saber que era una llàgrima de la mare. Sabia que aquella llàgrima representava un somriure. Entre llàgrimes d’alegria la mare em va contestar: “Oblida-ho, petita…” 

TEXT 2. Just obrir la porta d’aquella cambra, l’aire gèlid em penetrà fins al moll de l’os. Quan vaig entrar entrar, vaig sentir com si el cor se m’estigués partint en dues peces. Al veure-la, vaig sentir tristesa, però sobretot ràbia, molta ràbia. Va entrar el metge i amb tanta tranquil·litat que feia por, vaig preguntar-li: “Què collons ha passat? Per què collons la meva filla és aquí, en aquest trist hospital?” El metge, que semblava estar molt acostumat a aquesta situació, va contestar-me: “La seva filla està en coma. Ha pres èxtasi”. No recordo res més des d’aquell moment. Se’m comença a refrescar la memòria a partir del moment que em vaig despertar en un llit d’aquell hospital, al costat de la meva estimada filla, ja desperta. Jo estava dèbil, però quan vaig veure que tenia els ulls oberts vaig cridar: “Sílvia,amor meu!” Ella em va mirar, sorpresa, va fer una cara estranya i em va fer una pregunta que va fer que el cor se’m quedés congelat: “Quí és, la Sílvia? I a vostè tampoc la conec…Quí és?.

Redacció corregida

 D’ençà que ens hem separat, en Simon i jo no parem de tenir raons sobre la custòdia d’en Bubba, el meu gos, que quedi clar. En Simon vol drets de visita, passeigs de caps de setmana…

Fa un parell d’anys que jo i en Simon vivíem junts, i des que vivim junts, sempre hem tingut en Bubba.

Vam recollir en Bubba abandonat  en un vell carrer del nostre barri, i estava mig mort. Tots dos l’estimàvem molt, i vam fer el possible perquè es mantingués viu, i ho vam aconseguir.

Durant tots els mesos que hem estat junts, en Bubba sempre ha vingut amb nosaltres a passejar, a les vacances, a casa dels amics, fins i tot, si sortíem a dinar a fora, anàvem a restaurants on hi poguessin entrar gossos, i demanàvem un plat per a ell.

Els problemes entre el Simon i jo van començar fa uns tres mesos aproximadament, a causa d’en Bubba.

En Simon deia que havíem de creuar en Bubba amb una gosseta d’un amic seu, la Kira. Jo no hi estava d’acord, pensava que havíem d’operar en Bubba perquè no tingues el zel, ja que així no es pixaria s als sofàs, cadires, coixins… i no es faria tant pesat tenir-lo a casa.

A partir d’aquí van començar les discussions entre nosaltres:

En Simon dormia al sofà, ja no sortíem a sopar, ni tampoc de festa, fins i tot havíem deixat de fer l’amor i de demostrar-nos el carinyo que se suposa que ens teníem. En Bubba també va patir les conseqüències ja que el trèiem a passejar per separat, i ja mai jugàvem els tres junts com havíem fet sempre.

En Simon i jo vam parlar i vam decidir deixar-ho.

Com que tots dos volíem en Bubba, vam decidir que un jutge decidiria per a qui seria la custòdia.

Com que jo treballo de periodista, i faig els articles a casa, vam quedar que jo tindria  en Bubba de dilluns a dijous, ja que així no passaria tant de temps sol. Els divendres i els dissabtes, que són els dies que en Simon gaudeix de festa, el tindria ell. Els diumenges també seran per mi. 

Ad: 2

Chr:0,75

Chs:2

Corr:1,5

Qual: 2

Total: 8,25

Final: 6.75

 

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.