mari…….

Redacta un text on expliquis l’importància de les pròpies idees i conviccions per no caure en situacions difícils de resoldre.

Penso que tenir les nostres pròpies idees és molt important.  A l’hora de fer qualsevol plantejament, és bo disposar d’algunes opinions i idees que et puguin donar els altres, però crec que no has d’utilitzar mai el mateix que et proposen. D’aquesta manera, al finalitzar el plantejament pots tenir la consciència tranquil·la i dir: Ho he fet jo sol. Si algú et proposa una idea i tu la plagies no pots tenir aquest orgull i satisfacció. Posem com a exemple que un professor mana de deures fer una redacció, tu ja tens la teva redacció acabada i li ensenyes a un company per veure què li sembla. Al dia següent t’ensenya la seva redacció: És igual que la teva, però ha canviat algunes paraules. Com et quedaries? A mi no m’agradaria. Crec que és bo tenir les teves idees pròpies per no crear conflictes al futur.

També és important dir certament quina és la teva idea pròpia. Si dius que estàs d’acord amb una idea que en realitat no hi estàs, seguiràs creant conflictes, i hauràs de pagar-ho. Posem com a exemple que un dia vas a comprar roba amb una amiga teva. T’ensenya un vestit horrorós i et pregunta: T’agrada?. Tu, per no quedar malament, li dius que sí, encara que penses que és fastigós. Arriba el dia del teu aniversari, obres el regal d’aquella amiga i…què trobes? Aquell vestit que detestes. I clar, has d’aguantar-te i tenir aquell vestit a l’armari, o explicar-ho tot a la teva amiga, etc… Creant un conflicte desagradable.

En conclusió, penso que és molt important tenir la nostres pròpies idees, i no mentir sobre elles, ja que després sortirem nosaltres perjudicats, crearem un conflicte, i la vida ja és força complicada com per fer-la més difícil amb conflictes desagradables.

Ad: 2

Chr: 2

Chs: 1,25

Corr: 0,25

Qual: 2

Total: 7,5

Ad: 2

Chr: 2

Chs: 1,25

Corr: 0

Qual: 2

Total: 7,25

Final:7,5

Redacta un text on expliquis com un personatge famós perd alguna cosa que, en cas que no la trobi, influirà negativament en la seva reputació. Per fer-ho has de tenir en compte aquests criteris:

a) El temps verbal dominant ha de ser perfet simple.
b) El narrador ha de ser extern (3a persona).

La Meritxell i la Marta eren dues bessones completament diferents.

La Marta era una jove tímida i poc social, que sortia molt poc de casa seva. Tenia un punt dèbil, es deixava convèncer molt per la seva germana. En canvi, la Meritxell era una noia oberta i molt extrovertida, que queia bé a tothom. I per si fos poc, era la cantant més famosa del moment.

Un dia la Meritxell, havia de fer un concert molt important. La nit anterior havia sortit de festa, i no tenia gaire bé la veu, i no es trobava amb gaire forces com per fer un concert. No obstant això, tot just després de dinar, anà a preparar-se. En vista que no se li passà el mal estar general, s’estirà al sofà per relaxar-se i tranquil·litzar-se, però no ho aconseguí. Anà a prendre unes vitamines que li donaven molta força però…HORROR!!! El seu gat, tot juganer, les havia tirat totes al terra, i les havia escampat per la casa.

Ella, que es veia sense cap solució més, anà a trucar a la seva germana, i li demanà si podia fer el concert per ella, que es trobava molt baixa de defenses. La Marta, que com ja he dit es deixava convèncer molt fàcilment per la Meritxell, va acceptar. Ella anà corrents cap a casa de la Meritxell, i aquesta la preparà i li explicà tot el que havia de fer i com.

A l’escenari, la Marta ho donà tot d’ella. Hi posà força, alegria,moltes ganes, i cantà amb una veu impressionant.

En acabà el concert, la Meritxell, que havia anat al concert com una més del públic, pujà a l’escenari i explicà tota la veritat. El públic, va quedar al·lucinat, però els va agradar tant l’actuació, en contes d’enfadar-se o criticar les noies, va demanar que formessin un duet.

Després de pensar-ho molt bé, i de convèncer a la Marta, cosa fàcil per a la Meritxell, van decidir gravar el seu pròxim CD juntes.

Va tenir molt d’èxit, i elles es van fer universals. Van fer molts concerts i una gira per tota Europa.

La Marta va passar de ser una noia tímida i que no sortia de casa, a ser una jove molt oberta i social.

Pensa una anècdota que hagis viscut i explica-la primer en primera persona i després en tercera persona, com un narrador extern que coneix els pensaments del protagonista.

PRIMERA PERSONA

Un calorós dia d’estiu, jo i les meves amigues, després de planejar-ho tot molt bé, vàrem decidir anar a Port Aventura. Havíem quedat a les 9 del de matí, a l’estació de trens de Vilanova i la Geltrú, per poder agafar un tren que ens duria fins a Port Aventura. A les 10, més o menys, vàrem arribar al parc d’atraccions, i ens vàrem muntar a moltes de les atraccions. A les 3 de la tarda, més o menys, vàrem anar a dinar a un dels restaurants del parc. Cal dir que, el menjar, no era gaire bo. Després de dinar, varem estar-nos una estona sense muntar-nos a res, per baixar el menjar. Ens vàrem quedar caminant pel parc, mirant les botiguetes que hi havia, fent fotografies… A la tarda vàrem continuar gaudint de les atraccions del parc fins més o menys les 9 de la nit, ja que a les 9:10 passava el tren. Vàrem arribar corrents fins a la parada del tren, i el maleït tren no va arribar fins a les 9:40!!!! El vàrem agafar, una mica cabrejades per la seva tardança, i vàrem arribar finalment a Vilanova i la Geltrú cap allà a 2/4 d’onze.

TERCERA PERSONA

Un calorós dia d’estiu, un grup d’amigues, després de planejar-ho tot molt bé, varen decidir anar a Port Aventura. Havien quedat a les 9 del de matí a l’estació de trens de Vilanova i la Geltrú, per poder agafar un tren que les duria fins a Port Aventura. A les 10, més o menys, varen arribar al parc d’atraccions, i  es varen muntar a moltes de les atraccions. A les 3 de la tarda, més o menys, varen anar a dinar a un dels restaurants del parc. Elles diuen que el menjar, no era gaire bo.  Després de dinar, varen estar-se una estona sense muntar-se a res, per baixar el menjar. Es varen quedar caminant pel parc, mirant les botiguetes que hi havia, fent fotografies… A la tarda varen continuar gaudint de les atraccions del parc fins més o menys les 9 de la nit, ja que a les 9:10 passava el tren. Varen arribar corrents fins a la parada del tren, i el tren no va passar a les 9:10 si no que va passar a les 9:40. El varen agafar una mica cabrejades per la seva tardança, i varen arribar finalment a Vilanova i la Geltrú cap allà a 2/4 d’onze.

TEXT 2. Just obrir la porta d’aquella cambra, l’aire gèlid em penetrà fins al moll de l’os. Quan vaig entrar entrar, vaig sentir com si el cor se m’estigués partint en dues peces. Al veure-la, vaig sentir tristesa, però sobretot ràbia, molta ràbia. Va entrar el metge i amb tanta tranquil·litat que feia por, vaig preguntar-li: “Què collons ha passat? Per què collons la meva filla és aquí, en aquest trist hospital?” El metge, que semblava estar molt acostumat a aquesta situació, va contestar-me: “La seva filla està en coma. Ha pres èxtasi”. No recordo res més des d’aquell moment. Se’m comença a refrescar la memòria a partir del moment que em vaig despertar en un llit d’aquell hospital, al costat de la meva estimada filla, ja desperta. Jo estava dèbil, però quan vaig veure que tenia els ulls oberts vaig cridar: “Sílvia,amor meu!” Ella em va mirar, sorpresa, va fer una cara estranya i em va fer una pregunta que va fer que el cor se’m quedés congelat: “Quí és, la Sílvia? I a vostè tampoc la conec…Quí és?.

 D’ençà que ens hem separat, en Simon i jo no parem de tenir raons sobre la custòdia d’en Bubba, el meu gos, que quedi clar. En Simon vol drets de visita, passeigs de caps de setmana…

Fa un parell d’anys que jo i en Simon vivíem junts, i des que vivim junts, sempre hem tingut en Bubba.

Vam recollir en Bubba abandonat  en un vell carrer del nostre barri, i estava mig mort. Tots dos l’estimàvem molt, i vam fer el possible perquè es mantingués viu, i ho vam aconseguir.

Durant tots els mesos que hem estat junts, en Bubba sempre ha vingut amb nosaltres a passejar, a les vacances, a casa dels amics, fins i tot, si sortíem a dinar a fora, anàvem a restaurants on hi poguessin entrar gossos, i demanàvem un plat per a ell.

Els problemes entre el Simon i jo van començar fa uns tres mesos aproximadament, a causa d’en Bubba.

En Simon deia que havíem de creuar en Bubba amb una gosseta d’un amic seu, la Kira. Jo no hi estava d’acord, pensava que havíem d’operar en Bubba perquè no tingues el zel, ja que així no es pixaria més als sofàs, cadires, coixins… i no es faria tant pesat tenir-lo a casa.

A partir d’aquí van començar les discussions entre nosaltres:

En Simon dormia al sofà, ja no sortíem a sopar, ni tampoc de festa, fins i tot havíem deixat de fer l’amor i de demostrar-nos el carinyo que se suposa que ens teníem. En Bubba també va patir les conseqüències ja que el trèiem a passejar per separat, i ja mai jugàvem els tres junts com havíem fet sempre.

En Simon i jo vam parlar i vam decidir deixar-ho.

Com que tots dos volíem en Bubba, vam decidir que un jutge decidiria per a qui seria la custòdia.

Com que jo treballo de periodista, i faig els articles a casa, vam quedar que jo tindria  en Bubba de dilluns a dijous, ja que així no passaria tant de temps sol. Els divendres i els dissabtes, que són els dies que en Simon gaudeix de festa, el tindria ell. Els diumenges també seran per mi. 

Ad: 2

Chr:0,75

Chs:2

Corr:1,5

Qual: 2

Total: 8,25

Final: 6.75